|
|
 |
 |
 |
El monumental conjunt de Mas Sedó va ser concebut per Antoni Sedó i Pàmies (Reus 1842 - Barcelona 1902), un patrici reusenc amb activitats industrials i polítiques, creador de la primera central hidroelèctrica a Catalunya a la vall del Llobregat. També escriptor especialitzat en temes econòmics, va publicar diverses obres d'anàlisi del final del segle XIX.
El Mas Sedó era i és una finca d'un centenar de jornals, finalitzada cap a 1890, amb un magnífic edifici amb idea de palauet que, tot i coincidir amb el Modernisme com a estil arquitectònic de l'època, es va situar voluntàriament al marge. El seu mode eclèctic proper als models residencials francesos té connotacions noucentistes i va ser usat en diferents graus en els masos de la zona. A l'ala nord s'hi allotja una capella que servia als fidels dels masos veïns.
El casalici va passar de la seva esplendor original a la degradació a causa d'usos diversos com a fàbrica d'armament durant la Guerra Civil, amb explosió inclosa que costà la vida del seu segon propietari, Restitut Amezaga. Es va realitzar una primera rehabilitació cap al 1940 a càrrec de les seves hereves per passar posteriorment a ser propietat de la Cooperativa Comarcal d'Avicultura. Cap als anys vuitanta va ser la primera seu de l'Escola d'Horticultura Ornamental, així com del Centre d'Estudis Agrícoles.
En l'actualitat, la seva magnificència supera els seus orígens. Des de la solitària torre de l'est, queda en primer terme un llac artificial amb nombrosos brolladors envoltat d'una vegetació esplèndida. El palauet mig amagat per la frondositat dels arbres se situa a l'oest. Properes a aquest edifici, les noves construccions ofereixen espais generosament amplis dissenyats especialment per acollir celebracions cerimonials i actes d'empresa. |
 |
|
|
)
)
)
)
)
)
